lunes, 14 de enero de 2013

Llegendes de mar de la Costa Brava de Miquel Martín


El mar és un escenari inesgotable d’històries i sobretot de llegendes. Això no li podia passar per alt a un escriptor begurenc com en Miquel Martín preocupat per tot el que l’envolta i preocupat, i més ara que és pare, per conservar el llegat de les generacions passades.
No ens podem enganyar: els temps han canviat. Tot succeeix a una velocitat endiablada; ningú es para a pensar en el que va fer el dia anterior i molt menys a pensar en el que van fer o en el que van viure els nostres avis. Maleïda innovació tecnològica, molt bona per unes coses, però tant dolenta per la memòria, per la parla, per la tradició oral.
Estic convençut que ha estat en part això el que va portat a en Miquel a emprendre aquest treball de recopilació , quasi babilònic, que es tradueix en Llegendes de mar de la Costa Brava publicada per Edicions Sidillà, un recull exhaustiu de més de cent llegendes de la nostra estimada costa.
No sé quan de temps ha trigat en elaborar aquest meravellós llibre, segur que molt, ja que per fer-ho ha recorregut poble a poble la Costa Brava preguntant als pescadors, als mariners, a la gent gran; ha consultat arxius i biblioteques; i no content, ha sortit de la frontera natural de l’àmbit de les llegendes per buscar fora textos que quasi es desfeien entre els dits per arrodonir la col·lecció.
Miquel Martín

Quasi tothom coneix la Costa Brava pels seus idíl·lics paratges, per la seva gastronomia, per les seves platges i, qui més qui menys, ha fet una escapada per gaudir-ne. A Llegendes de mar en Miquel ens recorda, algunes vegades de forma dramàtica, que abans de tot això va existir una Costa Brava soferta, on la vida no era gens fàcil, on pescadors, corallers, americanos, mariners ..,s’enfrontaven a diari amb els perills de la mar. I no s’ha oblidat de les dones de llavors que van patir, fins i tot més, buscant a l’horitzó la imatge del seu estimat tot desitjant que tornès sa i estalvi a casa.

Llegendes de mar no és només un llibre, és una invitació a viatjar, un llibre que fa país, un llibre per deixar de banda les típiques guies turístiques i emportar-te’l als indrets descrits a les seves pàgines, seure, mirar, i tornar a llegir el text tot buscant les pistes que en ell hi ha per trobar els vestigis que la història no ha pogut esborrar i d’aquesta manera gaudir d’una forma diferent de la lectura en un indret quasi màgic en molts casos. Però atenció, para bé l’orella, obre bé els ulls, doncs potser estàs assegut sobre un drac mil·lenari que encara dorm.
Poblacions de la Costa Brava

A Llegendes de mar trobaràs dies assenyalats com per exemple, el 29 de juny (Sant Pere), on s’aconsella beure aigua de mar a Tossa de Mar per comprovar si és més o menys salada; 24 juny (Sant Joan) per parlar amb la lluna de Cadaquès; 20 gener (Sant Sebastià) i participar a la marxa del pelegrí de Tossa de Mar a Santa Coloma de Farners (i si encara et quedes amb ganes, al dia següent fer la tornada amb foc d’artifici a l’arribada).

Llegendes de mar es una guia per descobrir perquè els racons, raconets, torres, fonts, masos, muntanyes, coves,.., tenen un sobrenom. T’adonaràs que la majoria tenen una història, una llegenda al darrera que mai havies sospitat.

A Llegendes de mar hi ha cabuda per més de cent de misteris/llegendes/històries. El llibre està dividit en sis parts temàtiques: Pescadors, mariners, corallers i americanos; Pirates i corsaris; Animals d’en mar i d’en terra; Sirenes, goges, bruixes i mites; Illes, roques, muntanyes i coves; Sants, relíquies i exvots, a més de tenir unes boniques il·lustracions de Llenas Llena.

En Miquel Martín ha fet un gran treball al donar el to literari just a cadascuna de les llegendes per tal de fer-les més properes. Es començar i no poder parar. El seu ritme narratiu es molt alt i la lectura cada vegada es fa més fluïda impulsada per aquest esperit aventurer, per la curiositat de la troballa d’una nova història i més, si hi ha reflectides  llegendes del teu poble, com és el meu cas (Begur).
Vista de les Illes Medes i la platja de Sa Riera des de Begur

Un dels màxims encerts i sense el qual el llibre no seria complert, rodó, es la inclusió al final de cada llegenda de la font on ha estat estreta, així com una informació addicional que engrandeix el relat o altres versions de la mateixa llegenda.

Sempre que llegeixo una antologia de relat (i no podem oblidar que Llegendes de mar ho és) m’agrada destacar alguns. Sempre dic que és una opinió molt subjectiva i més quan tens més de cent per escollir. He intentat escollir dos o tres de cada secció posant una petita explicació del per què.

El mariner de Sant Pau
Per aquesta barreja de mar i muntanya que tan m’agrada; pel seu perfum a pa acabat de treure del forn; per la força de la traïció de la mar al mariner; per la germanor entre pobles.

Amor i mar
Una història d’amor amb un final de llegenda.

De Cadaquès a Turquia
Pel somriure que m’ha robat.

La tomba de Barba-Rossa
Pels records d’infantessa que m’ha transmès al recordar quan vaig llegir per primera vegada sobre els assalts de Barba -Rossa a la Costa Brava i l’ inici de la meva fascinació pels pirates amagats darrera les Illes Medes.

La cabra d’or del Montgrí
Qui no ha sortit a buscar a les faldes d’un castell un tresor amagat pels pirates? Els records de la infantessa es fan palpables a l’epíleg de la llegenda.

El nostre de Sa Cova de Sant Pau
Per la sensació de por barrejada amb l’ humor barruer i el seu tendre final.

El drac de Begur
Per la barreja del fet fantàstic amb la metàfora del món on vivim i com no, la nova fotografia que ens regala en Miquel d’un lloc encisador.

La goja de cala Ferriola
Per la seva musicalitat, per la seva prosa poètica, per la seva atracció sensual.

Els Brancs de Roses
Per la intensa història d’amor de joventut, amor infinit, fet llegenda.

La roca de l’olla
Una llegenda dramàtica on es reflecteix el malviure de les dones dels pescadors.

I per acabar unes línies extretes del pròleg que el mateix Miquel va escriure:

“Les llegendes són populars i, per tant, són patrimoni de tots. Expliquem-les, divulguem-les, compartim-les. Que no es trenqui la cadena. Que no les oblidem, com diuen que la mar oblida als seus morts.”

Si teniu ganes de fer un tastet de tres llegendes recollides a la publicació: AQUÍ
Publicar un comentario