sábado, 30 de noviembre de 2013

Coll avall de Xavi Díaz i Marc Martínez

 SINOPSIS
Amb el drama dels desnonaments i la indefensió del poble davant la posició dominant dels bancs, l’Andreu Torrent torna a Barcelona després de viure vint anys a Suècia. Abandonat per la dona, acomiadat de la feina i sense sentir-se part d’enlloc, el pis heretat per la mort de la mare el fa enfrontar-se amb la crua realitat del poder dels bancs. 

La mort del director de l’oficina i un particular descens als inferns en un recorregut pels baixos fons de la ciutat, posarà l’Andreu en una dubtosa posició davant la investigació de l’assassinat. 

Coll avall és una novel•la negra que es desenvolupa entre el neguit de la veu interior del que sap que ja no li queda res, i el drama extern dels esdeveniments que se succeeixen quan s’ha perdut tot.




Sempre es un motiu de satisfacció que una nova editorial s’arrisqui a publicar.
Llibres del Delicte és una petita editorial que fa pocs mesos va publicar la seva primera novetat: Independència d’interessos de Marc Moreno (de la que parlaré properament). L’editorial té la intenció de publicar 6-8 novel·les dins del gènere negra, el que demostra la revifada del gènere a Catalunya.
Coll avall de Xavi Díaz i Marc Martínez es la segona novel·la negra que publica aquesta nova editorial a la que des de ja li desitjo el millor.

Preparant la ressenya m’he trobat amb un fet prou curiós. Com veieu, la novel·la està escrita a quatre mans; el fet curiós es que en Xavi estava vivint a Suècia en el moment de redactar la novel·la,  i en Marc a Barcelona, cosa que va complicar, i molt, el naixement i concepció del llibre, però també ens diu que la compenetració va ser bona; un altre fet, segur que no casual, és que el personatge principal, l’Andreu, torna a Barcelona després d’estar vint anys a Estocolm.

Coll avall podria sembla una novel·la negra i de denuncia. Jo crec que els seguidors del gènere tenen molt clar que justament el que fa la novel·la negra es situar-se dins d’un context i conviure amb aquest context dins d’unes escenes de gènere.
Coll avall fa això justament. Els autors han agafat els context actual amb el problema de les hipoteques, les preferents, els desnonaments i a partir d’una trama negra fan la seva crítica social; i ho fan d’una forma solvent.

«quan s'adoni de la bogeria que ha comès per culpa del fastigós poder dels bancs, que li han robat la família i la llibertat.»

L’Andreu, el personatge principal, és un home portat a l’extrem, potser massa i tot. Els seus pensaments, el seu llenguatge arriben ser difícils de digerir al no estar acostumats a segons qui nivell lingüístic. Crec que els autors ha volgut ser el màxim de fidels a la realitat, al llenguatge del carrer, al pensament del carrer i això és dur de pair, però per contra et fa estar molt alerta.

Coll avall és una novel·la molt actual, directe, sense pels a la llengua, dinàmica, amb un primer capítol que enamora als lectors més negrots, amb un llenguatge un punt barroer, de format breu, però intens, i amb un final adequat.

Com a punt febles la utilització dels personatges policials com invitats a la novel·la. Són com de decoració i el que més desentona és la seva credibilitat com ha personatges. La força de l’Andreu descompensa molt la resta. Els autors han volgut fer més una novel·la negra que policial, però al meu entendre no han sabut compensar-ho. Potser una investigació més intensa (o més acurada) faria guanyar protagonisme a aquest personatges i per altra banda no la centraria tant en aquesta part tan visceral de l’Andreu que no deixa parlar als altres per dir la seva quedant el discurs unidireccional.

Amb tot, crec que Coll avall és una novel·la negra atractiva i recomanable.


Publicar un comentario