martes, 17 de junio de 2014

Dos metres quadrats de sang jove de Xavier Aliaga

 SINOPSIS
La Ciutat Digital havia nascut per ser un diari alternatiu, lliure i de qualitat per tal de combatre el periodisme contaminat i caduc que imperava a la ciutat de València i uns dirigents polítics corruptes fins al moll de l'os. Fins que un dels seus periodistes més importants, Manel Torres Albiach, apareix assassinat de manera salvatge sense deixar gaires rastres ni proves. 

El descregut inspector de raça negra Feliu Oyono, juntament amb l'enigmàtica companya, l'agent Amalia Vigarany, seran els encarregats d'intentar descobrir el culpable dels fets. Una narració corrosiva i un retrat sòrdid de la societat valenciana, combinat amb una magistral dosi d'ironia chandleriana, que resulta -ara més que mai- del tot imprescindible per per pder sobreviure i entendre el món que ens envolta.


Dos metres quadrats de sang jove de Xavier Aliaga és la nova publicació de Alrevés Editorial dintre de la seva col.lecció Crims.cat amb la que està intentant crear una corrent continua de novel·la negra en català de qualitat, i Xavier Aliaga, potser és un escriptor poc conegut, al que Alrevés va picar a la porta per motivar-lo a recuperar un personatge Feliu Oyono, un detectiu negre d'origen guineà i que parla valencià, després de les bones sensacions que va deixar el seu relat llarg Només volia que ho saberes, publicat l'any passat a una antologia de la mateixa editorial. Però Feliu Oyono ja tenia una primera novel.la, Els neons de Sodoma (2008), que segons he pogut llegir no va tenir una molt bona acollida, o millor dit, no va ser ben interpretada pels que tenen el botó de la fama.
Suposo que per això mateix Dos metres quadrats de sang jove ha estat tot un repte pel Xavier i crec que ha sortit ben parat.

El que més m'ha impactat de la lectura ha estat el llenguatge, i no ja el tema del valencià o el català (no entraré en aquest terreny), del que només diré que m'ho he passat pipa amb el parlar valencià descobrint paraules totalment desconegudes per mi i que li donen un color, un matis molt diferent a la lectura. Però no volia centrar-me en això i sí en la força de la escriptura i la seva frescor. Crec que en Xavier utilitza la literatura del carrer sense oblidar les regles ortogràfiques i fa que tot plegat sigui més proper, més amè, dotant a la novel·la d'un ritme força intens durant molts moments.  

En Xavier, com no podia ser d'una altra forma, toca el tema de la premsa, però ho fa des de un punt molt interessant: «sembla com si la informació fos gratis i cada vegada la gent està menys disposada a pagar per aquesta informació.» Està clar que les xarxes socials i, en aquesta novel·la, els blogs estan començant a ocupar un terreny que abans era dels periodistes. Suposo que en Xavier, com a periodista, s'ha fet la reflexió de cap a on va tot això i aquesta és una de les proposta que fa a Dos metres quadrats de sang jove.
I no es queda aquí ja que aprofita, estem parlant de novel·la negra, per fer una petita radiografia de l'entorn de la capital valenciana, del moment del medis de comunicació, de les batalles polítiques i posa sobre la taula la pregunta de: qui controla la premsa?
M'ha semblat interessant la resposta que dona a aquesta qüestió per no ser la que tothom pot pensar i de la forma que pot pensar.

En Xavier es nota que es troba a gust escrivint sobre en Feliu i per això crec que no serà la darrera vegada que protagonitzi una de les seves novel·les ja que li dona recorregut en aquest al igual que al personatge de l'Amalia que li dona un toc de misteri pel seu passat i, com no, de joc sexual entre ells.

Crec que en la part negativa de la novel·la potser el final. Crec que passada la meitat de la novel·la el to era un i al final és un altre que no m'acaba de convèncer amb la trama del País Basc.
Amb tot, una novel·la negra en català molt recomanable i amb un inici molt, diria que divertit i impactant.

Els bons professionals del periodisme, molts encara joves, s’han de buscar la vida en un entorn agraït, però hostil, com és Internet, on quasi ningú sembla disposat a pagar per la informació”
  
Publicar un comentario