miércoles, 4 de junio de 2014

Les mans del Drac de Sebastià Bennassar

 SINOPSIS
Sant Jordi coincideix enguany amb el diumenge de Pasqua. En una Barcelona que es prepara per a la gran festa del llibre comencen a aparèixer cadàvers en algunes esglésies i també a les paradetes preparades per a les signatures. Tenen res a veure uns assassinats i els altres? Un periodista cultural, un integrista catòlic apassionat pels exorcismes de Verdaguer i la sergent dels Mossos d’Esquadra Mireia Pla tenen a les seves mans la resolució del que s’amaga a les mans del drac. 

Les mans del drac és un thriller que presenta la cara més negra de la festa del llibre a Catalunya amb un Sant Jordi ple de cadàvers, religió i exorcismes. 




Llibres del Delicte continua fent petites passes per assegurar-se un lloc privilegiat en el món editorial català i més concretament dins del gènere negre  apostant per títols com Les mans del drac de Sebastià Bennassar i apostant per la bona literatura negre en català.

Aquest cop l'aposta no era tan arriscada ja que Sebastià no és un desconegut ni molt menys. Amb tot, aquesta era la primera novel·la que llegeixo d'ell, encara que tenia molt bones referències de la seva publicació El país dels crepuscles (Alrevés, 2013), així que, d'entrada sabia que la cosa prometia i molt.
I ha estat així.

Les mans del drac és una novel·la curta, d'aquestes que m'agraden a mi, però potser massa curta i tot, ja que quan millor m'ho estava passant, paf, fi. Això fa que en alguns moments m'hagués faltat una mica més d'elaboració, sobretot al final, tot i que en Sebastià intenta que no sigui gaire precipitada la solució. Però suposo que teniu molt clar que en Les mans del drac el que menys importa és el cas, la solució en si i sí tot el que envolta al cas que és molt sucós i que està pensat al mil·límetre per un Sebastià que té molt clar que és el que vol transmetre. I és que una de les grans virtuts de les novel·les negres, mai en cansaré de dir-ho, és la força que tenen per posar sobre la taula temes d'indole social i fer una pedagogia entretinguda, quasi divertida per fer-la arribar als lectors. No senyors, no es un tòpic: es llei, la novel·la negra és fil conductor de tot el que he explicat anteriorment.

I què ens vol explicar en Sebastià? Entre d'altres: critica la remodelació del Raval; la privatització de la sanitat; la immersió dels immigrants rics a la societat; la elecció de la patrona de Barcelona per qüestions meteorològiques i no cristianes; els sospitosos negocis al barri del Raval on tothom mira cap a un altre costat...I tot això ho fa sense fer-se pesat ja que són petites escenes, algunes vegades només una frase, una pista que encén una llum.
I com no, posa sobre la taula la utilització de Sant Jordi com un negoci oblidant el més important: els llibres, els lectors, els escriptors.

Les mans del drac es una bona i entretinguda novel·la negra  amb un estil força pur i amb un punt d'humor que com sempre dic, li escau molt bé a aquest tipus de publicacions.
I ah, m'oblidava d'en Verdaguer, estel·lar, colpidor, entranyable.
Publicar un comentario