lunes, 29 de diciembre de 2014

La reina de diamants de Sebastià Bennasar, Lluís Llort, Salvador Macip i Marc Moreno

 SINOPSIS
Empresaris catalans endeutats amb qui no és recomanable. Gàngsters russos instal•lats a la Costa Brava. Prostíbuls en crisi que naveguen a la deriva. Albano-kosovars especialistes en assaltar xalets. I un bon grapat de diamants dins d’una caixa forta que resoldran la vida de qui els tingui en el seu poder... al final de la partida. Llort, Sebastià Bennasar, Marc Moreno i Salvador Macip narren la trama dividida en quatre parts, mantenint l’estil i la veu personals, cadascun a través dels ulls d’un dels personatges. Un exercici literari original i ambiciós que s’ha transformat en una novel•la amb girs sorprenents que encaixen com un joc de nines russes. Àgil, intensa, carregada de sexe, violència i diàlegs cosits amb renecs, amb un voluntari aroma de pulp clàssic. 




Llegia l'altre dia una article a El Periódico on es preguntaven on estava el límit a  l'hora d'escriure una novel·la a quatre, sis, vuit o més mans, en vista de la proliferació de les primeres i començament de les altres. L'article deixava algunes preguntes obertes com: estem més a prop de la novel·la col·lectiva? Està el concepte d'autoria a la corda fluixa? Són preguntes que deixaré també a l'aire per tal de centrar-me en La reina de diamants, la vuitena novel·la publicada per Llibres del Delicte en poc menys d'any i mig, que continua apostant per la novel·la negra i policial en català de la mà del seu editor Marc Moreno que continua explorant noves formes de fer interessant les seves publicacions com ara reunir a Sebastià Bennasar, Lluís Llort, Salvador Macip i Marc Moreno per escriure una novel·la negra a vuit mans que funciona molt i molt bé, tot i que cadascú tingui el seu propi estil. Però com les bones veus als cors, les vuit mans estan ben empastades i es complementen a la perfecció gràcies a un bon treball de la trama, la forma com explicar l'historia, que és una de les coses que més m'ha atret. Anireu descobrint a mesura que l'aneu llegint que no és lineal decisió molt encertada per donar un plus més a la novel·la.

Deia l'editorial a la presentació del llibre que era una partida de pòquer i preguntava: qui tenia la reina de diamants? Ara ja us puc dir qui la té i és una de les raons de estar molt satisfet amb la lectura: descobrir el què i com de la història. Els quatre autors fan una gran feina per anar completant la fotografia sense donar gaire pistes que puguin destruir la partida i així guardar quasi fins al final el desenllaç de la mà jugada.

Suposo que cal dir de nou que el repartiment del treball narratiu entre els quatre autors és de luxe com ho denota el comentari d'en Salvador Macip en una entrevista a L'illa dels llibres: «mentre discutíem la història em sentia com si fóssim quatre criminals planejant el cop perfecte en un tuguri fosc i ple de fum.». No crec que hagi estat fàcil i per això cal recalcar el mèrit de la bona trama criminal de la novel·la que et té enganxat a les seves pàgines. I sí, es veritat, vas llegint i intentes anticipar-te per trobar la solució del cop perfecte. Ho serà? Serà el cop que tots tindreu al cap? Podeu estar segurs que no, que com a bona partida de pòquer sempre hi ha una reina de diamants amagada a la màniga per guanyar la partida de la satisfacció del lector.

Molt interessant la posada en escena de les quatre veus totalment diferenciables, ja que cadascun s'ha encarregat d'escriure un capítol sencer, i a més, et queda molt clar al veure el nom de l'autor. Així que no haureu de fer càbales per saber qui es qui.
Deia que molt interessant els matisos de les quatre veus: la d'en Lluís Llort per iniciar la història en tercera persona, la d'en Sebastià Bennassar que continua en una mai fàcil segona persona (tingueu un moment de pausa per llegir aquesta segona persona gens comú. Una petita gran experiència); la d'en Marc Moreno en primera persona i de nou la tercera persona d'en Salvador Macip per tancar la novel·la. A més d'això, veureu que els ritmes, les fotografies, les escenes, les descripcions son totalment diferents segons l'escriptor. En Lluís Llort més cinèfil, amb molta acció, una narració dinàmica que va molt bé per iniciar la lectura; després en Sebastià Bennassar ens fa aturar per viure les escenes més crues i amb un to sexualment pujat on no hi faltarà ni una mica de sang; en Marc Moreno ens presentarà la realitat de l'empresari català que potser no sap ben bé on s'ha ficat i amb un to que no trencar del tot amb el del seu predecessor sobretot a la part sexual; i per finalitzar la traca d'en Salvador Macip que tancar de forma rodona la història.

La reina dels diamants és una clara aposta pel millor pulp, d'aquelles novel·les que es publicaven per entregues. Ja m'ho imagino i més amb aquestes quatre veus.
Aquesta nova publicació de Llibres del Delicte és tot un homenatge al gènere negre més clàssic i a més en català.

La pots trobar a AMAZON


Te invito a formar parte de mi lista de correo: avances de mi publicaciones, información puntual, material exclusivo,...,todo son ventajas. Pruébalo.


El principio del fin, mi primera antología de relatos en solitario.

Disponible en Amazon (¡solo 0,99€!)

Puedes leer un avance gratuito 
En Amazon AQUÍ

Otros formatos AQUÍ.
Publicar un comentario