lunes, 19 de enero de 2015

L'amant xinès - Margarida Aritzeta (Llibres del Delicte)

 SINOPSIS
Dos captaires apareixen morts en un molí abandonat. Dies després troben el cadàver d’una xinesa disfressada. Crims racials? La investigació de la inspectora Mina Fuster i el seu equip de la comissaria del Camp de Tarragona apunta a un misteriós amant xinès amb qui la morta s’havia promès. Però ningú no sap res d’aquest home, que ha esborrat totes les traces de la seva presència al lloc dels fets. Un viatge de negocis a la Xina que la dona va fer, tot just abans de morir, acompanyant un grup d’empresaris i polítics relacionats amb la construcció del complex Barcelona World pot aportar llum en un cas on tothom amaga la seva veritable cara.






Vaig descobrir a la Margarida Aritzeta gràcies a l'antologia publicada per Llibres del Delicte al desembre de 2013, Elles també maten, coordinada per l'Anna Maria Vilallonga i on tretze dones demostraven que això d'escriure relats negres i criminals no era només cosa d'homes. Va ser una bona lectura i va ser la demostració palpable que les antologies funcionen si el material que les componen són bons, però també és una demostració que d'una antologia poden sortir moltes coses bones i noves com per exemple, crec jo, acabar d'animar a l'Anna Maria Vilallonga per que publiqués la seva magnífica primera novel·la La dona gris (Llibres del Delicte, 2014) o per a que la Margarida Aritzeta es retrobés amb el gènere negre i ens parlés de l'inspectora Mina Fuster que protagonitzava el relat que obria l'antologia i que portava per títol  L’assassinat de la venedora de cupons.

He rellegit la ressenya que vaig fer al seu dia sobre Elles també maten i he comprovat que el que deia sobre la Margarida Aritzeta: «i el seu clàssic L'assassinat de la venedora de cupons, relat que obre l'antologia on la rutina del dia a dia i els petits detalls són la clau», es compleix també a L'amant xinès, l'aposta criminal de Llibres del Delicte per aquest gener.
I vull començar per aquí, potser per la part que menys m'ha agradat, per aquesta rutina, per aquest caminar lent, sobretot en la seva part central de la novel·la. Potser és un defecte meu, un defecte lector al estar acostumat a entregues molt més pulp a Llibres del Delicte i més si parlem de les seves últimes publicacions. Potser esperava que la cosa continués per aquest camí, però veig que la Margarida Artizeta ha estat fidel al que sembla el seu estil d'explicar les coses sense preses i de donar molta més importància al bagatge del personatges que a la història en si.
Però no és això el que fa la novel·la negre i criminal donar més importància als personatges que a la trama Potser a L'amant xinès hi ha una petita descompensació entre el pes de la història dels personatges i la trama criminal i potser m'ha faltat una mica més de festa en alguns moments tot i que entenc que les subtrames són molt important per entendre millor al personatge central i donar-li recorregut, doncs crec que l'inspectora Mina Fuster té encara recorregut i sembla que l'editorial també ho veu així. Pel que he pogut llegir, l'autora confirma que ha signat contracte per fer més novel·les on la Mina Fuster sigui la protagonista.

Però té moltes virtuts per poder-la recomanar.
Entre elles les descripcions dels escenaris. Crec que l'autora aconsegueix que el lector senti que està enmig de l'escenari com si fos un espectador.
També cal destacar el treball de la trama per poder lligar actualitat amb ficció; la Margarida Aritzeta fa un bon treball a l'hora d'aprofitar tots els esdeveniments que fa pocs mesos estaven a les portades dels diaris per construir el dia a dia dels personatges i barrejar realitat amb ficció; destaquen, com no, el tema del BCN World, també la corrupció política o el magnífic inici de la novel·la posant sobre la taula un tema que va preocupar i molt com van ser les prospeccions de Castor davant la costa tarragonina que van provocar tota una sèrie de terratrèmols que va espantar molt a la població.
Però el millor de tot estava per arribar i crec que és la gran virtut d'una novel·la, de la novel·la, el final. Sempre penso que l'escriptor pot treballar molt bé l'inici i el nus, però com no treballi bé el desenllaç el llibre no acabarà de funcionar i la satisfacció del lector mai serà la mateixa.
En aquest cas, la Margarida Artizeta, ara sí, agafa la via directa per donar-li moviment a la novel·la en la que començaran a succeir coses que explicaran la veritable història d'aquest amant xinès. Crec que un final rodó a més d'entretingut i, perquè no, divertit.
Publicar un comentario