lunes, 23 de febrero de 2015

Ressenya: Els morts no parlen - Miquel Aguirre (Llibres del Delicte)

 SINOPSIS
En Quimet és un prejubilat de Banyoles que passa el dia a l'hort, esperant que la dona arribi a casa després de la feina, i al bar perdent el temps amb el cosí, un poca vergonya carregat de deutes amb tot el poble. Quan un matí troba un cadàver a l'hort, el cosí l'enreda per amagar el cos i simular un segrest per treure-li uns milions a la família del mort, uns cacics de la zona amb fama de tenir negocis il•legals. 
En un escenari rural envoltat de granges, camps de conreu i fàbriques abandonades, uns personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida. Però entre perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els porten a l'enviliment i la confrontació. Mentrestant la dona del Quimet encara no ha tornat de la feina. 




Vas llegint Els morts no parlen d'en Miquel Aguirre, la desena publicació de Llibres del Delicte, i penses: serà això possible?
Acabes la lectura i mires al sostre per intentar buscar la resposta, però no et retorna contestació. Abaixes el cap i per un moment tens la intenció de buscar estadístiques a Internet que et permetin decidir de forma matemàtica si allò que has llegit, allò que passa a pocs quilòmetres de casa teva pot succeir: de veritat a Banyoles es podria formar una de tan grossa?
T'aixeques, vas a la cuina i omples un got d'aigua. Ets dels afortunats que encara poden veure aigua directament de l'aixeta sense tenir por a morir al intentar-ho. Mires per la finestra mentre beus; un cotxe dels mossos d'esquadra acaba d'arribar; ho has vist mil i una vegades al estar la comissaria a l'altre costat de la teva vorera, però mai com avui. Del cotxe baixa un mosso, obre una de les portes del darrera i ajuda a sortir una noia força jove que porta un petit en braços. Uns segons després un cotxe molt brut, frena de forma sobtada darrera del dels mossos. S'obre la porta del conductor i surt un jove cridant: et mataré! Et mataré! La reacció dels mossos és ràpida i entre dos  l'aconsegueixen reduir just abans de que pogués agredir a la noia i el que suposo és el seu fill, el fill de tots dos. El noi continua xisclant des de el terra, per passar finalment a plorar.
M'omplo de nou el got d'aigua. Tinc la gola seca i em costa empassar la saliva.
Potser no és tan difícil d'imaginar que els fets explicats a Els morts no parlen siguin possible en aquest tèrbol món on vivim.
Ja no queda ningú davant la comissaria. Em quedo preocupat per la noia, pel seu suposat fill, pel que pugui passar un bon dia si algú es troba un cadàver a l'hort i vulgui treure partir de la troballa.

No m'agraden les comparacions, però potser sí remarcar estils que busquen incidir en coses semblants.
L'altre dia comentava que després d'una lectura de desapareguts va donar la casualitat que la següent també parlava del mateix.
La casualitat, o potser el que deia, que els escriptors estan sensibilitats per coses semblant fa que de nou una novel·la parli d'un segrest quan fa poquet vaig llegir la magnífica novel·la de l'Alexis Ravelo, Las flores no sangran (Alrevés, 2015), que també anava d'un grup de gent normal, tot i que amb ganes de guanyar diner fàcil, però amb la sort de costat com si trepitgessin merda contínuament, un grans perdedors, que busquen amb un segrest el definitiu cop de fortuna.
La crisi no ajuda, els vividors tampoc i d'aquí que es puguin escriure novel·les molt verídiques sobre perdedors en busca de  fortuna a les canàries o a Banyoles com és el cas.

Un punt molt important i que fa que la novel·la funcioni és la seva ubicació. En Miquel Aguirre li treu tot el partit possible a la seva població, Banyoles, i sobretot a les dinàmiques, diria que quasi ancestrals que perduren en la relació entre famílies i veïns. Potser la gent perdona, però la gent no oblida i menys en poblacions petites com les que envolten a Banyoles. Està clar que quan els personatges tenen l'oportunitat de salda comptes l'aprofiten, i potser al començament no se li passava pel cap, però com comenta la sinopsis, les coses mai succeeixin com les pensem i tendeixen a complicar-se i de quina manera.

En Miquel Aguirre sap mantenir el pols d'interès lector per saber fins on es pot embolicar més la troca i sobretot, com sortiran parats els personatges principals, tot i que en algunes vegades, pel meu gust, s'entretenia massa en escenes un tant quotidianes que aportava musicalitat, ambientació, coneixement del territori, però per una altra part li treien la frescor un tant pulp de les anteriors publicacions de Llibres del Delicte. El que guanyes per un lloc ho perds per l'altre i és que sóm animals de costums. Els morts no parlen crec que és la novel·la amb més pàgines de les deu publicades per l'editorial i potser és una porta oberta a un altre tipus de lectura més lenta, reposada, dilatada en el temps de lectura. I com sempre dic, cadascú té un perfil lector i el que a mi m'alenteix per un altre és un plaer.
Deixant de banda això, una de les coses que més m'ha agradat és el final, tot un final de novel·la gamberra on es treu tot el suc del títol de la novel·la (la meitat que no estava exprimit ja).

Potser per ser de Girona no m'ha sobtat tant llegir en alguns moments el parlar dels gironins amb expressions típiques de la zona, però sí que m'ha fet somriure molt al fer temps que algunes no les escoltava. Reconec que per la gent que no acostuma a escoltar el parlar gironí li pot fer moltíssima gràcia llegir-les.

I no vull acabar la ressenya sense deixar clar que la lectura, tal com prometia en Marc Moreno, l'editor, està plena d'humor negre i sobretot de molta bogeria.

Cada cinc minuts m'he acostat a mirar per la finestra preocupat encara pel la noia i el petit, però no els he tornat a veure. Espero que tot s'hagi pogut solucionar.

Troba-la a AMAZON

Te invito a formar parte de mi lista de correo: ¿Tienes ganas de saber más sobre el escritor que hay tras el blogavances de mi publicaciones, información puntual, material exclusivo,...,todo son ventajas. Pruébalo.


El principio del fin, mi primera antología de relatos en solitario.

Disponible en Amazon (¡solo 0,99€!)

Puedes leer un avance gratuito 
En Amazon AQUÍ


Otros formatos AQUÍ

Publicar un comentario