miércoles, 22 de abril de 2015

Reseña: Tu i jo, living style - Marcel Pujol Borràs (Aurifany)

 SINOPSIS
‘Tu i jo, living style‘ narra les aventures (i desventures) d’en Siscu, un jove que viu entre titànics dubtes existencials el difícil impàs de l’adolescència a l’edat adulta. Família, amics i amors, tot té lloc en un llibre que retrata una generació que va créixer escoltant Max Mix i Nirvana, sense més referents que els cops de puny del Son Goku i l’espasa làser del Luke Skywalker. 

Un llibre que no et farà entendre la teoria de la relativitat d’Einstein, però que, com la vida mateixa, et farà emocionar. 





Existeixen llibres que tenen dues vides, inclús llibres que tenen tres i quatre, tot dependrà de la passió de l'autor, de la dedicació de la editorial, del text i la satisfacció del lector.
Crec que Tu i jo, living style de Marcel Pujol Borràs i Aurifany Editorial és d'aquest tipus de llibre, ja que va ser publicat al març del 2014 i la bona acollida que va tenir va fer que es publiqués una segona edició al juliol del 2014.
Ara, abril de 2015 comencen a sortir noves ressenyes de una novel.la que ja estaria engolida per les novetats a no ser pels factors que he comentat a l'inici d'aquesta ressenya.

Estem davant d'una novel.la fresca, divertida, ràpida de llegir, generacional (dels que volten els quaranta), una novel.la d'aquelles que trenquen, o com a mínim en el meu cas ho ha fet, amb les temàtiques habituals que llegim. Una novel.la entretinguda i un xic boja.

El repte d'escriure una primera novel.la és molt gran i exposar-se al públic molt més. El repte d'escriure amb un estil marcat és complicat i el repte d'anar canviat de registre molt més. Després de llegir aquesta primera novel.la d'en Marcel Pujol Borràs jo li diria que ara toca un altre registre. Tu i jo, living style té moltes petites coses que fan que sigui una bona lectura, però també moltes petites coses a millorar, com la repetició fins a l'infinit de style. Que sí que és el leitmotiv de la novel.la, però al final de tant parlar de fantasmes els veus per tot arreu. Bromes a part, crec que és una qüestió de cacofonia, d'eco dins la novel.la. Una utilització més controlada hagués donat el mateix efecte leitmotiv, però sense cansar.

Una cosa positiva són els capítols curts que donen molt de ritme a la novel.la. Són com petites escenes que et fan somriure en la majoria dels casos i més si ets de la generació que parlaven, ja que et veus totalment identificat.
Un comentari mereixen uns capítols que apareixen pel mig de la novel.la com perduts al estil reflexions-situacions que en alguns casos són del millor de la novel.la.

Els amants de la música, els de les pel·lícules o les sèries, gaudiran molt amb la lectura de la novel.la pel munt de referències que trobaran i per alguna que altra paròdia.

Tu i jo, living style es una oportunitat de passar una divertida estona llegint i reviure algunes escenes passades com el final de Lost.
Publicar un comentario