lunes, 27 de abril de 2015

Ressenya: Una novel.la pulp - Damià del Clot (Llibres del Delicte)

 SINOPSIS
A la zona alta de Barcelona, tots els veïns d’un d’aquells edificis amb piscina al terrat i espectaculars panoràmiques de la ciutat amaguen turbulents secrets que donen color a unes vides presidides pel poder, els diners, el sexe, les drogues i la voluntat de més poder, diners, sexe i drogues. Els germans Lomas, en guerra fratricida pel control de l’empresa familiar, són els propietaris de l’edifici i exerceixen un particular control en el seu àmbit d’actuació entre advocats sense escrúpols, peculiars sicaris, polítics corruptes, dones que només aspiren a buidar el compte corrent al Passeig de Gràcia, pederastes, actrius sexys, adolescents malcriats i escriptors immortals que ho observen tot des d’un mirador privilegiat.




Una novel.la pulp de Damià del Clot és l'entrega nº11 de l'editorial Llibres del Delicte i la primera en la que haig de dir que m'ha costat entrar en la trama, empatizar amb els personatges, sentir aquella sensació de voler llegir sense parar. Amb tot, crec que hi ha un gruix de lector molt gran que pot gaudir de la seva lectura i des de ja us convido a provar d'entrar en aquest món construït de petites escenes que intenten completar un gran quadre.

El millor de tot: el títol. Crec que la forma en que estan explicades les coses, la construcció del quadre, els sotracs que de vegades us trobareu necessitaven un títol com Una novel.la pulp.

No ha de ser fàcil escriure una novel.la com la que ens presenta Damià del Clot i per això m'emprenya més no sintonitzar amb ell i el seu món.
Un cop acabada la lectura continuo pensant per què i potser és un conjunt de coses, però el que més repeteix el meu subconscient és el nom dels personatges, no sé, m'ha costat fer-me amb ells, pensar que són d'aquí, conviure amb ells, treure el cap per aquesta peculiar escala de veïns i mirar-los als ulls.
La segona cosa que potser m'ha fet refredar són que hi han trames que m'agraden més que d'altres i potser les que m'agradaven tardaven més en arribat. No sé si hi ha una compensació entre els personatges, que tampoc dic que hi hagi de ser, però potser els que m'agradaven més o pels que he demostrat més interès no són els mateixos que pel escriptor.

Una novel.la pulp està farcida de sexe, sang, fetge, traïció, corrupció, secrets que sortiran a la llum i faran trontollar el concepte de família i d'un escriptor amb nom de conjunt de rock.
Si voleu llegir una cosa diferent, Una novel.la pulp pot ser la vostra lectura.
Publicar un comentario