jueves, 31 de marzo de 2016

#Ressenya: Foc verd - Jordi de Manuel Barrabín (Crims.cat)


SINOPSIS

En plena canícula estival, un agent a les ordres del solitari inspector Marc Sergiot rep un tret durant un atracament al barri de la Sagrada Família. L’inspector se sent responsable i, amb el pretext d’escapar de la calor sufocant de Barcelona, decideix acceptar la invitació del seu col·lega de la comissaria Xulio Coirós d’anar a passar dues setmanes de vacances a una petita aldea a pocs quilòmetres de A Coruña. Marc Sergiot emprèn un viatge a les encisadores terres gallegues amb el seu vell i atrotinat quatre llaunes. Un trajecte que, a més de ser un recorregut antropològic i geogràfic per Galícia, és un viatge interior que transita per diferents racons de la seva vida. Només d’arribar-hi, l’inspector Coirós li parla d’una mort succeïda en un riu vint-i-tres anys enrere. Poc després, apareix un cadàver carbonitzat en un incendi forestal. Aquests dos esdeveniments, tan separats en el temps i aparentment inconnexes, pertorbaran les seves vacances. Foc verd és el vuitè lliurament de la saga de novel·les protagonitzades per l’inspector Marc Sergiot. En aquesta nova obra, Jordi de Manuel aconsegueix, un cop més, endinsar-nos i fer-nos participar en un món ben identificatiu i particular que explora les pulsions més tenebroses de la naturalesa humana.

No he tingut el plaer de llegir a en Jordi de Manuel fins fa poc dies i per tant no he tingut la sort de poder llegir cap més novel.la de la sèrie protagonitzada per l'inspector Marc Sergiot. Joc verd és la vuitena entrega i pel to de la lectura, per com parla als altres personatges, per les situacions viscudes al inici de la novel.la, es nota que el personatge porta recorregut un llarg camí i que és prou interessant per continuar llegint-lo.

Sorprèn que quasi totes les anteriors publicacions de la sèrie han estat guardonades amb bons premis; crec que només aquesta (per falta de temps encara) i dues més no han obtingut cap premi i tractant-se d'una sèrie crec que és curiós, ja que en principi un autor va fent la trama de la sèrie i la va publicant per a ser devorada pels seus lectors, però en Jordi de Manuel a més a més les presenta a concursos i guanya premis amb elles. Per treure´s el barret.

La novel.la es situa en la seva major part a Galicia on el personatge intenta retrobar-se, escoltar-se, cosa que molt de nosaltres seria bo que féssim. Doncs bé, tot el conjunt narratiu gallec m'ha recordat a una altra sèries de novel·les de bonica factura paisatgística com són les novel·les d'en Carlos Laredo i el seu cabo Holmes, que com no, us recomano. Crec que l'autor fa el just i necessari per descriure el paisatge, però sense cansar al lector, i jo li agraeixo, doncs he gaudit molt del passeig.

La part criminal és de total actualitat, fins i tot m'ha fet tancar els ulls en alguns moments cansat de les escenes que visquem als telenotícies i que també apareixen a la novel.la. Però està clar que els autor de novel.la negracriminal tenen un tendència clara per pintar a les seves novel·les els temps actuals. Amb tot, sembla que la novel.la feia temps que rondava pel cap de l'autor, però es que desgraciadament un dels temes criminals fa temps que és una lacra a la nostra societat.

M'han agradat els dos temps que presenta la novel.la, un present i un altre passat que fa que en els moments inicials el lector sàpiga molt més que els mateixos protagonistes, cosa que enganxa a seguir llegint per tal que el personatges s'apropin al temps passat.


Una novel.la fresca, amb un ritme tranquil, però sostingut, amb una trama prou interessant i amb un paisatge de deu. Una d'aquelles lectures que fan primavera, estiu, tardor, hivern.

Foc verd
Crims.cat
214 páginas

Aconsegueix.la a AMAZON
Publicar un comentario