lunes, 30 de mayo de 2016

#Ressenya: A la seva pell - Raquel Gámez Serrano (Llibres del Delicte)


SINOPSIS
La nova feina que Gal·la comença a la presó com a educadora social i experta en mediació del procés de reinserció de Leo, suposa una baixada als inferns dels seus fantasmes interiors. El suïcidi de la Patrícia després de ser empresonada injustament és un record que la martiritza mentre s’involucra en el cas de Leo. La implicació de Gal·la en la lluita per demostrar la innocència de Leo, més enllà del plànol professional, serà també en nom de la justícia per la mort de la Patrícia, sempre present als seus pensaments. Però la recerca de la veritat té un alt preu, no només psicològic, sinó també físic.






Crec que són pocs els que no han vist la pel·lícula documental Ciutat morta quan la van passar per TV3, doncs jo mateix desconeixia la cinta i hores abans de que es passés per TV3 vaig rebre un Whatsapp convidant-me a veure'l. Va ser una crida espontània per no perdre's un magnífic documental que posa en molts moments la pell de gallina.
Pels que no l'heu vist, dos recomanacions, veure el documental i llegir A la seva pell de Raquel Gàmez Serrano.

«Tot i que aquesta novel.la és de ficció, no deixa d'estar basada en fet reals i espero que la llegeixis amb la consciència que aquestes històries passen, i passen més sovint del que pensem»

Aquest és una fragment del pròleg de la novel.la escrit per Rodrigo Lanza. I qui és Rodrigo Lanza? Un dels acusats pels fets de 4F, el cas que narra el documental Ciutat morta.
En Rodrigo ha estat cinc anys a la presó acusat d'uns fets que tres metges forenses van declarar en el judici eren impossible. Tot i això, va ser acusat i empresonat.
Allà, a la presó, en Rodrigo va escriure En mi piel, un text que explica les seves vivències a la presó i que a fins hi tot es treballa a la universitat a l'assignatura de Justícia.
El text i el documental han servit d'inspiració a la Raquel Gàmez Serrano per escriure A la seva pell, títol homenatge al text de Rodrigo Lanza, i apropar-nos a una realitat carcerària que tenim un tant desvirtuada pel cinema, sobretot americà, i construir una crítica sobre les condicions que pateixen els presoners i incidint en el fet del nul treball psicològic que fan amb ells, en la farsa rehabilitació i nul·la reinserció, o com a mínim, fent notar que les coses es podem fer molt millor.

«les ciutats mortes oculten com poden les seves rates a les pròpies clavegueres.»

El record del suïcidi de la Patricia Heras, una altra de les acusades pels fets del 4F, planeja durant tot el text i posa la pell de gallina sobretot al que hem vist el documental o, als com jo, ens vam passar una estona llegint els textos que la Patricia penjava al seu blog Poeta Muerta, que com no, us convido a visitar.
En mi piel segur que va ajudar a Rodrigo Lanza a no tornar-se boig. Desgraciadament el blog no va servir a la Patricia per tirar endavant, per a continuar lluitant per la veritat.

Vull remarcar que els fets narrats a A la seva pell no són els fets del 4F, que no veureu el documental Ciutat Morta escrit. Tots dos, més el Rodrigo, més la Patricia i l'experiència de la Raquel com a educadora social són la base de la construcció de la novel.la, una novel.la dura en molts moments, però escrita amb la suficient suavitat per no trencar el cor i mantenint-lo en alerta constant.

De nou Llibres del Delicte aposta per un text, per una història diferent i diferencial, doncs com diu una de les veus més qualificades en novel.la negra en català, Anna Maria Villalonga, hi ha molt pocs drames carceraris escrits en català i A la pell ocupa aquest espai.

Molt interessant les dues veus de la novel.la, la del narrador en tercera persona i la del empresonat, en Leo, en primera persona. Totes dues fan reflexionar, totes dues fan mal per moments, però sobretot en Leo. Per això, passada la meitat de la novel.la he trobat a faltar aquesta potent veu, la d'en Leo, que desapareix tot i que el text continua reflexionant sobre coses que li passen al personatge. No hagués estat millor que fos el propi Leo qui fes aquestes reflexions augmentant més de dramatisme al text i fent-lo més proper?
Amb tot, la carrega del text és d'impacte fins a la pàgina final.

A la seva pell és una novel.la que no et deixarà indiferent, que et colpejarà, que et farà remoure i com no, et farà passar una emocionant estona lectora.


Títol: A la seva pell
Editorial: Llibres del Delicte
Páginas: 188



Consíguela en AMAZON
Publicar un comentario en la entrada