martes, 4 de octubre de 2016

#Ressenya: Entre dos fills - Maria Vilanova I Vila-abadal


SINOPSIS
Es pot estimar qui ha causat el mal i qui l’ha patit? Una mare es debat entre dos fills. Entre el lament de la pèrdua i el temor de perdre l’únic que li queda. El dolor d’estimar qui li ha tret el que més estimava.

Entre dos fills és la història verídica d’una mare que plora la mort violenta d’un fill, el dol de la pèrdua, l’odi, la incomprensió del drama i la necessitat de perdó. Un relat que la mare d’un antic alumne de la Maria Vilanova i Vila-Abadal va confiar a l’autora perquè l’expliqués al món.









Segueix creixent la biblioteca de l'editorial Llibres del Delicte, aquest cop des de la seva col·lecció DeLite on trobareu novel·les no directament relacionades amb el món negracriminal, tot i que, com és el cas d'avui i de moltes altres publicacions, la barreja és tan gran i les lectures poden ser tan diverses que es fa, cada vegada més, difícil classificar-les.
I dic això per la peculiaritat de Entre dos fills de Maria Vilanova i Vila-Abadal, doncs és una novel.la escrita per encàrrec de la pròpia protagonista de la història que volia que algú deixés constància per escrit de la seva colpidora experiència per si podia servir com exemple, però com molt bé explica Anna Maria Villalonga a la ressenya al seu blog de la novel.la: «Aquesta mare, amb esperit generós, ha volgut compartir la seva vivència per tal que resulti útil a d’altres persones. Realment, l’objectiu el poso humilment en dubte. No sé si la seva experiència pot servir de lenitiu o d’exemple a ningú: el que va viure va ser tan inaudit i espantós que, en cas de produir-se algun afer similar, em sembla que cada implicat el trampejaria a la seva manera, mirant de tirar endavant com fos possible.»

«El dolor és un sentiment molt íntim i difícil de compartir».

Com veieu, una novel.la que fa mal, una novel.la dura, una novel.la d'aquelles que no creus que pugui estar basada en fets reals, una novel.la on l'escriptora ha de fer el paper, més que mai, d'escoltar atentament intentant no jutjar a ningú.

Seria molt fàcil deixar-se anar i posar més pa que formatge a la trama d'aquesta horrorosa història, però Maria Vilanova i Vila-Abadal encerta en la longitud del text, potser més no seria defensable, però sobretot en la intensitat dels moments explicant a petit bocins el drama per tal que el lector quedi enganxat per saber com acabarà tot.

«pensi que vostè és mare de víctima i mare de botxí; vostè és la més afectada per aquesta tragèdia, m'és la víctima principal».

Una història on l'amor d'una mare, on l'amor en general, ens diu que tot es pot superar o com a mínim fer que es pugui viure davant d'uns fets tan dolorosos com els que s'expliquen a la novel.la. Moltes vegades ens veiem al pou amb la sensació que ningú tirarà una corda per la que pujar i a Entre dos fills aquesta corda és el amor d'aquesta mare pels seus dos fills.

«Com gestiona, una mare, els sentiments envers els seus dos fills? Incredulitat i dol? Dol i odi? Còlera i dol? Dol i compassió? Perdó i dol? Dol i amor per sobre de tot?».


Títol: Entre dos fills
Editorial: Llibres del Delicte
Pàgines: 188



Aconsegueix-la a AMAZON
Publicar un comentario