miércoles, 12 de octubre de 2016

#Ressenya: Tota la terra és de vidre - Joanjo Garcia


SINOPSIS
L’estiu del 2012, mentre cremen les muntanyes valencianes i creixen els rumors d’un rescat europeu a l’Estat, un membre del Tribunal de les Aigües és assassinat a la plaça de la Mare de Déu de València. Aviat, la notícia queda sepultada pels titulars sobre la crisi econòmica i pels èxits de la selecció espanyola de futbol a l’Eurocopa. Tanmateix, Adrià Fabré, un jove periodista en hores baixes, i l’inspector Echebarri, un policia en declivi, uniran esforços per resoldre el cas. La investigació els obligarà a descendir al clavegueram de la ciutat i a enfrontar-se als seus propis fantasmes.







Les lletres catalanes van estar de enhorabona quan es va publicar Tota la terra és de vidre de Joanjo Garcia. I us explico el perquè.
La primera alegria és que a l'octubre de l'any passat, i després de 4 anys sense donar-se, l'associació cívica El Tempir d'Elx, mitjançant un projecte de micromecenatge,  va rescatar un del premis amb més solera de les lletres catalanes, el Premi de Narrativa "Antoni Bru", que s'atorgava des de 1984 i que té en la llista de guanyador escriptor ben coneguts.
La segona, és que la repercussió del projecte va ser tan bona que el premi sembla consolidat de nou pels propers anys.
La tercera, que consolida a Joanjo Garcia com un dels valors a seguir de les lletres catalanes, ja que concurs en el que participa, concurs que guanya. Diuen els entesos que recorda l'esclat de Ferran Torrent als anys 80 i afegeixen que en Joanjo té més bones maneres per la seva acurada tria de gèneres i la seva profunditat de mires.

«Maria era verge quan tingué el fill de Déu, un paio barbut que caminava sobre les aigües i multiplicava els pans i els peixos. Això és la societat occidental, una gran història de consensos sobre un seguit de faules increïbles».

Tota la terra és de vidre agafa el seu títol d'una citació de l'escriptor nord-americà Ralph W. Emerson quan parla d'un crim i ve a referir-se en com resulta de difícil quedar impune després d'un crim, ja que la terra que trepitgen els criminals es torna de vidre i és molt fàcil que es trenqui quan el crim no és perfecte.
Una altra pregunta seria: existeix el crim perfecte?

Una novel.la detectivesca on l'autor va acompanyat al lector pista rera pista per resoldre un cas força complicat. I no serà fins els dos últims capítols on tot es desvelarà de forma força sorprenent.

Una novel.la amb dos personatges centrals força potents, un policia decadent en la cinquantena i un jove aprenent de periodista als que afegeix un munt d'interessants secundaris per arrodonir la història on un fastigós grup de gent instal·lats al poder i amb fort perfum franquista continuen triomfant gràcies a tenir de costats jutges, polítics, metges, policies, periodistes,...

Una novel.la plena de monòlegs interiors que fan reflexionar als personatges i a la vegada al lector que està immers dins la novel.la.

Una novel.la que en paraules de l'autor vol ser un western contemporani amb una trama molt treballada i un final molt treballat. Ah, i un secret per descobrir.

Una novel.la recomanable i sobretot un autor per conèixer.


Títol: Tota la terra és de vidre
Editorial: Bromera
Pàgines: 216


Aconsegueix-la a SOMNEGRA
Publicar un comentario