viernes, 20 de enero de 2017

#Ressenya: El somriure de Darwin - Anna Maria Villalonga



 SINOPSIS
Max és un rodamón que viu al carrer amb el seu gos i passa la nit en un caixer automàtic davant del balcó de Noemí, dona callada i solitària que arrossega un terrible fantasma del passat. Noemí té un veí gairebé desconegut, Ivan, un jove malcarat que no li ofereix gaire confiança. Quan un altre vagabund és assassinat dins del caixer que Max freqüenta, ell es converteix en el principal sospitós. Però Noemí es resisteix a acceptar-ho i decideix actuar, mentre les vides dels tres personatges s’entrecreuen insospitadament.








Segona novel.la de Anna Maria Villalonga i segona vegada que em guanya com a lector.
Estic convençut que molts dels que hem llegit La dona de gris i ara El somriure de Darwin ens preguntem: on era aquesta escriptora amb majúscules fins ara? Com és que fins fa pocs anys no comença a publicar relats i després novel·les?
Això només ho pot saber la mateixa escriptora i espero que algú li pregunti en alguna entrevista, crec que és interessant conèixer la resposta. La sort és que la podem llegir i des de ja, esperant la propera novel.la.

Pels que us ho vau perdre, La dona de gris (Llibres del Delicte, 2014), també traduïda la castellà, La mujer de gris (Navona, 2015) va ser una història que em va fascinar, un d'aquests llibres que pots recomanar tota la vida sense por a equivocar-te.
El llistó estava molt alt, les expectatives eren molt altes i felicito a l'Anna Maria per aconseguir superar la coneguda pressió de la segona novel.la i més amb els antecedents que us estic explicant. De nou dona en el clau, de nou construeix una novel.la diferent amb una història atraient i uns personatges ben construïts, fins hi tot el més extrem que fa una ràbia...

«Hi ha gent amb qui et trobes cada dia i de qui no saps res. Ni la història, ni el nom».

Una novel.la coral, ja que a partir de les vivències entrellaçades dels personatges es va creant la història i a més, en alguns moments, vista des de punts de vista diferents. I això últim és una de les virtuts de la narració, el com explica l'autora l'acció, que no sempre coincideix amb com ha passat, podríem dir que la desconstrueix amb molta habilitat per anar donat al lector aquelles miques que ha de saber per continuar enganxat a la història.

Obriu la finestra d'un pis qualsevol d'una ciutat qualsevol i desgraciadament us podeu trobar amb part de la trama d'El somriure de Darwin.  La novel.la és el crit que l'Anna Maria Villalonga contra les injustícies que l'envolten, la seva particular visió d'aquest món que veu des de la seva finestra o el que veu quan surt al carrer per dirigir-se a la Universitat. Està clar que això fa el text molt proper i a estones pertorbador.

Podem fer més? Existeixen els bons samaritans? És lícit girar la cara per a no sentir-se implicat i dir això no va amb mi? Crec que aquestes preguntes van sortint durant la lectura i segur que són part de la motivació que va portar a l'Anna Maria a escriure la novel.la.
Però hi ha altres molt més grans, més passionals i de les que poc puc dir per no esgarrar alguna petita sorpresa. Només una pista metal.literària: la novel.la Ànima de Wajdi Mouawad, un recurs que m'ha semblat molt bé lligat al context de la novel.la com contingut transversal.

La càrrega del passat pesa i és fa una clara referència a fets històrics i una pregunta molt interessant: com conviure i quina cara posar quan aquest passat que pesa no és culpa teva, però t'afecta de ple? Pots sentir-te culpable per això?

Com podeu comprovar una novel.la escrita amb el cor, que entreté, fa reflexionar, però sobretot ens fa sentir.



Títol: El somriure de Darwin
Editorial: Llibres del Delicte
Pàgines: 207



Publicar un comentario