martes, 28 de marzo de 2017

#Ressenya: No n'estiguis tan segur - Llort


 SINOPSIS
Dilluns al matí. La setmana comença per al sergent dels Mossos d’Esquadra Jaume Fuentes i el seu company, Santi Planes, amb el cas del cadàver d’un home jove esbudellat en un petit despatx del centre de Barcelona.

Al llarg dels set dies següents, el que en un principi semblava un cas rutinari va transitant per un mostrari d’estereotips i situacions pròpies del gènere negre i policíac: assassinats, traïcions, fugitius, perseguidors, màfies, corrupció, sicaris, testimonis accidentals, venjances, maníacs, sexe, violència.

La trama ens condueix per un territori on ningú no pot estar segur de res. Avancem a cops de volant alhora que descobrim els protagonistes que es van encadenant al llarg d’aquesta història.





Vaig llegir unes quantes ressenyes que assenyalaven a No n'estiguis tan segur com una novel.la criminal poc ortodoxa, d'aquelles que volen trencar amb tots els esquemes i que busca nous horitzons.
Per això la vaig posar a la meva llista personal de lectures a realitzar i quan em vaig trobar amb ella no vaig dubtar ni un segon en comprar-la. Necessitava viure allò que havia llegit a les ressenyes.

I les ressenyes no enganyaven. Ep, que els que les signaven eren de total confiança (sempre cal tenir un parell o tres de ressenyadors/es de confiança).
Lluís Llort o Llort a seques, que és com li agrada signa les novel·les, descol·loca al lector per la seva construcció de la trama fent que els personatges principals es vagin passant el relleu com si de una cursa de 4x400 es tractes. I a més o fa sense que l'argumentació pateixi i sobretot el ritme dels successos que segueixen el seu curs dins d'un tot ben planificat.

«Tots estem exposats a actuar contra els nostres principis, per evitar un mal major».

Una novel.la on res és el que sembla, ja ho adverteix el títol, No m'estiguis tan segur. Pel seu començament podria semblar una novel.la procedimental on els Mossos d'Esquadra tindrien la veu cantant, però com ja us he explicat abans, tot es va transformant per deixar pas a altres emocions criminals.

A la novel.la, com no podia ser d'una altra forma al ser negracriminal, hi ha espai per la denuncia.
Llort posa el focus en la immigració, el racisme, les descompensacions socials, entre d'altres temes. A més, utilitza escenaris prou coneguts, malauradament, per no tenir una bona sintonia amb aquests focus:  el Raval de Barcelona o la població gironina de Salt on descriu l'horrible vida dels immigrants que allà viuen i el que han de fer per sobreviure sense que això serveixi d'excusa.
També es parla d'un tema molt candent: l'ablació o sobre ser musulmans a Europa dins d'un context integrador i no radical.

«Era catalana, però molts catalans no li permetien sentir-se'n, tot i el color de la patrona de Catalunya».

Com veieu una lectura negracriminal en català que val molt la pena i que donaria per a una pel·lícula i fins i tot veig la sèrie.

Títol: No n'estiguis tan segur
Editorial: Crims.cat
Pàgines: 300



Publicar un comentario