cookieOptions={close}; CRUCE DE CAMINOS: #Ressenya: L'Harem del Tibidabo - Andreu Martín

jueves, 1 de febrero de 2018

#Ressenya: L'Harem del Tibidabo - Andreu Martín

De nou m'he trobat amb una història que es construeix a si mateixa. Que camina a petites passes, donant la informació necessària per mantenir la flama.
Heu jugat mai a un joc on heu de unir uns punts i un cop units es mostra davant vostre una imatge? Doncs això és el que fa el mestre Andreu Martín amb tota la novel.la. Això és el que fa l’Emili Santamarta, el protagonista i propietari de L’Harem del Tibidabo. Això va ser la imatge que va portar a l’Andreu Martín a escriure-la.

Hi han pèrdues que et marquen per tota la vida i més si són sobtades. Això és una de les coses que viureu llegint L'Harem del Tibidabo.
La mare de l'Emili va desaparèixer fa deu anys. Ara s'ha trobat un cos que podria ser la mare. L'Emili comença una recerca per tal de tranquil·litzar la seva ànima molt malmesa al suposar que la mare l'havia abandonat. Va ser així? La mare l'estimava? La mare era un dimoni?
S’embarca en aquesta aventura que el farà recorrerà els baixos fons de la ciutat, on apareixen traficants de dones, sectes satàniques, rituals de vodú, clubs sadomasoquistes i gratarà el passat de la seva mare i, ja se sap que quan grates el passat pots trobar-te amb sorpreses desagradables que poden fer trontollar la teva estabilitat o també podries amagar-te sota un coixí i dir-te que tot ha estat un somni.

«És com una droga. Les primeres vegades no et cau bé, però has de repetit».

Molt lloable per part de l'Emili Santamarta intentar dignificar la professió, però com li diuen, ell és un proxeneta es posi com es posi.
Curiós que les dues últimes novetats d'Alreves abordin temes semblants (molt recomanable la lectura de El proxeneta de Mabel Lozano).

Com deia a l’inici, una lectura que comença amb passes petites i que quasi sense adonar-nos es converteix en una lectura policial. Què s'amaga darrera de les portes de l'Harem?
I a mesura que la història avança es va fem més complexa, més rica, més plena de detalls, de matisos,  de pistes.
Fins hi tot assistireu a un moment força bèl·lic del que prefereix no explicar gaire per tal de que us sorprengui.

«Ara sé que puc matar».

Potser és el moment de passar compte per les vexacions del passat. Existeix un moment millor que un altre? Cal passar comptes o és millor no tocar res?

Caminareu cap al final de la història i quan tot sembli solucionat per posar el punt final, una sorpresa, una revolta a la història, com tota bona lectura on hi ha una intriga.

Tanco el llibre i penso si L’Harem del Tibidabo va existir de veritat o és una invenció de l’Andreu Martín.
Sigui com sigui val molt la pena visitar-lo i descobrir totes les seves cambres.

«Tots en tenim, de capricis. Somnis, fantasies, il·lusions, miratges. De vegades es fan realitat. I de vegades no».



Título: L'Harem del Tibidabo
Editorial: Crims.cat / Alrevés
Páginas: 360





 SINOPSIS
Allà a l’avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau entre mansions modernistes imponents, es troba l’Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, càmeres de vigilància, vitralls de colors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets. Tan secrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges. I és que el Mili Santamarta, personatge histriònic i únic hereu de la nissaga familiar i regent del club, rep la terrible notícia de la troballa del cos de la seva mare, assassinada amb dos trets a la nuca. Juntament amb la Sancha, la seva mare adoptiva i mà dreta del bordell ―i també trasbalsada per la mort del seu fill anys enrere―, emprenen un llarg camí per esclarir els fets i trobar una veritat que, al capdavall, suposarà una caixa de sorpreses, amb desapareguts, traficants de dones, llistes inesperades, sectes satàniques, rituals de vudú, clubs sadomasoquistes... i molts morts. Després d’inaugurar la col·lecció amb Història de mort, 





¿Te gusta Cruce de Caminos? ¿Quieres seguirme como escritor?
Subscríbete a mi lista de correo y descubre sus ventajas







Publicar un comentario