cookieOptions={close}; CRUCE DE CAMINOS: #Ressenya: Rapsòdia per un mort de Margarida Artizeta

miércoles, 5 de diciembre de 2018

#Ressenya: Rapsòdia per un mort de Margarida Artizeta

Margarida Aritzeta té una dilatada carrera literària, però pel que expliquen, va renéixer per a l'escena negrecriminal a l'any 2013 quan l'Anna Maria Villalonga la va convidar a formar part de l'antologia Elles també maten. Amb els anys s'ha pogut comprovar que la col·lecció de relats negrecriminals escrits només per dones va ser molt més important del que semblava en un principi, doncs va obrir moltes portes a les autores que van participar.
Aprofito per reivindicar les antologies i el format del relat que tant cuiden des de Llibres del Delicte.

Doncs bé, en aquella col·lecció hi havia un relat de la Margarida Aritzeta, «L'assassinat de la venedora de cupons», que donava vida a la inspectora Mina Fuster.
Dos anys després, al 2015, publica amb Llibres del Delicte L'amant xinés, la primera novel·la protagonitzada per la inspectora Mina, per cert, molt recomanable.

A l’any 2016 torna a repetir amb Llibres del Delicte i la Mina a Els fils de l'aranya, de nou, una lectura molt recomanable i premiada al festival Cubelles Noir com a la millor novel·la negra en català 2016 escrita per una dona.

Rapsòdia per un mort és per tant la tercers novel·la protagonitzada per la Mina Fuster i té un títol molt de moda. Diu l’escriptora que és una coincidència en el temps. Que ja el tenia pensat abans de que la pel·lícula d’homenatge a Queen, Bohemian Rhapsody, tingués l’èxit i la repercussió que ha tingut. Sigui així o no, la qüestió es que posa una paraula com rapsòdia dins del panorama català i segur que ha fet que molta gent busqués el seu significat.

I podrien dir que la novel·la és tota una rapsòdia des de l’inici per la seva construcció. Un inici que m’ha sobtat una mica pel seu tempo, per la seva baixa intensitat o potser per venir de llegir d’una altra novel·la amb un ritme molt més elevat. M’ha costat empatitzar amb els personatges, fins i tot amb la inspectora Mina Fuster, ja que la veia fora de lloc. Com podreu llegir, trobareu a la inspectora en una escena inicial que és tota una declaració d’intencions i que ens diu que durant la lectura descobrirem moltes més coses de la persona.

Després d’un quart de lectura la cosa es comença a posar al seu lloc i agafa l’interès que tothom espera d’un novel·la negrecriminal i la rapsòdia no sona gens desafinada.

Margarida Aritzeta posa de nou Tarragona en el centre de la història i aprofita per explicar els problemes urbanístics, els interessos, els problemes que dia a dia veien en els telenotícies relacionats amb la població.
Però fa una cosa encara més interessant. Fa que un dels protagonistes sigui un gitano.
Explica la Margarida que gràcies al filòleg i professor de la Universitat Rovira i Virgili, Pere Navarro, es va apropar al caló, l’argot gitano, que utilitza amb fluïdesa durant la novel·la, però també li va obrir les portes d’una comunitat força tancada fent xerrades per les tardes amb moltes dones d’ètnia gitana que li van obrir els ulls davant d’algunes idees preconcebudes i com no, alguns prejudicis.
La novel·la és un homenatge a tots els gitanos que han viscut i viuen a Tarragona. En un moment de la novel·la fins i tot es parla de gitanos vells i gitanos nous fent referència a que els gitanos fa més de cent anys que estan establert a la capital de forma estable.

I dins d’aquesta rapsòdia els atemptats de Cambrils dels 2017 que ens veuen transformats de manera molt curiosa a la novel·la i que aprofitarà l’autora per fer una crítica a la manipulació que fan alguns medis periodístics sobre les notícies.
També hi trobareu una picada d'ullet als famosos fraus fiscals en tenir dipositat diners en bancs suïssos no declarat.


I la rapsòdia continua...


Editorial: Llibres del Delicte
Pàgines: 278


 SINOPSIS
Interessos immobiliaris, pressions, amenaces i un gitano mort, o no, que ningú no troba i que tothom creu que ha de tenir la majoria de respostes es barregen en un estrany cas de terrorisme a la ciutat de Tarragona. Ni els morts ni el passat no són morts del tot si no estan ben enterrats. Des del moment que la inspectora Mina Fuster es troba el gitano al Bosc de la Marquesa, realitat i aparences es conjuren per complicar-li la vida fins a extrems insospitats.










¿TE GUSTA ESCRIBIR RELATOS? Cruce de Caminos busca los mejores relatos para publicarlos en una antología. Toda la información en PROYECTO EDITORIAL CRUCE DE CAMINOS


¿Te gusta Cruce de Caminos? ¿Quieres seguirme como escritor? ¿Quieres participar en sorteos exclusivos?
Subscríbete a mi lista de correo y descubre sus ventajas




¿TE GUSTARÍA ESCRIBIR/COLABORAR EN CRUCE DE CAMINOS? Se buscan colaboradores para el blog.
Publicar un comentario