cookieOptions={close}; CRUCE DE CAMINOS: L'art de portar gavardina de Sergi Pàmies (2018)

martes, 5 de febrero de 2019

L'art de portar gavardina de Sergi Pàmies (2018)



L'art de portar gavardina d'en Sergi Pàmies va tancar i obrir el meu any lector, però fins avui no he pogut fer la ressenya.

L'art de portar gavardina, a dia d'avui, segueix al TOP dels llibres més venuts, quasi sempre al primer lloc. Suposo que direu que això no vol dir res, però quasi mig any després de la seva publicació les vendes a familiars, coneguts, obligacions vàries o els que el compren per lluir-lo i no llegir-lo s'han acabat i el que fa que estigui a dalt de tot és el interès que encara desperta al lector i segur que el boca a boca i com no, el nom de l’autor, doncs em Sergi Pàmies ja fa anys que és un autor reconegut.

Segueixo a en Sergi Pàmies des de fa anys i quasi mai en perdo la seva divertida i enginyosa xerrada amb en Toni Clapés al Versió de RAC1, així com els seus articles a La Vanguardia.
Si tot això és un plaer, no ho és menys llegir L'art de portar gavardina. Crec que el conjunt és excepcional i que en Sergi Pàmies explica històries com ningú.

El que més sobta, o com a mínim a mi, és la estructura del relat. Sempre ens diuen que a l’hora d’escriure millor utilitzar paràgraf no gaire llarg per deixar descansar al lector i per que tingui la sensació de avançar molt ràpid. Doncs els relats d’en Sergi Pàmies no tenen quasi descans i el que és millor, no et canses, et quedes enganxat i van enllaçant una frase amb una altra.
Com ho aconsegueix? Crec que amb una minuciosa utilització d’un ric vocabulari on sempre és millor posar una paraula que expliqui el que vols explicar i no una frase que digui el mateix. Diria que els relats son compactes, com un tot.

Hi ha moments pel desconcert i la sorpresa final.
Hi ha moments per furgar en la seva pròpia família, tot ordenat els records i explicant moments històrics importants.

Crec que en moltes de les pàgines en Sergi Pàmies fa un nu integral tot sincerant-se amb el seu propi record i compartint-lo amb els lectors. Serà aquesta la veritable causa de tantes vendes.

Els que em seguiu sabeu que soc un amants dels relats i que en llegeixo molts. A tots els amants dels relats, a tots els amants de les bones històries, no podeu deixar de llegir aquesta petita joia.


Si voleu llegir relats d'una gran qualitat jo m'aniria emprovat la gavardina.



 SINOPSIS

Un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes.


¿Te gusta Cruce de Caminos? ¿Quieres seguirme como escritor? ¿Quieres participar en sorteos exclusivos?
Subscríbete a mi lista de correo y descubre sus ventajas




¿TE GUSTARÍA ESCRIBIR/COLABORAR EN CRUCE DE CAMINOS? Se buscan colaboradores para el blog.

No hay comentarios: