cookieOptions={close}; CRUCE DE CAMINOS: Animals dels marges de Miquel Aguirre (2019)

martes, 26 de marzo de 2019

Animals dels marges de Miquel Aguirre (2019)


Recordo que em vaig emportar una agradable sorpresa amb l'anterior novel.la d'en Miquel Aguirre, Els morts no parlen (Llibres del Delicte, 2015). Des de llavors han passat quatre anys i ja tenia ganes de retrobar-me amb la narrativa del autor. Diu l’autor que Animals dels marges descansava en una calaix de casa seva des de fa un temps i que un bon dia va decidir donar-li una volta més doncs la història mereixia la pena.
I és així, doncs de nou m'ha guanyat amb un inici de novel.la molt pertorbador amb una sèrie d'escenes, diria que normals, però reescrites pel l'autor creant atmosfera i tensió. Dic això de normals perquè aquesta és la gràcia del fet, que et trobes en una situació de la que un no extrauria res i l’autor li treu tot el suc que pot i més.
L'escena continua en un in crescendo que sembla que no tingui fi. Diria que cada vegada va guanyant més en interès i qualitat, més diversió en general. No vols que s'acabi mai.
Per això, quan s'acaba, et sents com una mica orfe d'aquell moment autèntic.

Llavors hi ha un canvi de registre i ens endinsem en més diàlegs entre personatges que ens van explicant les accions des de el seu punt de vista, tot mantenint el nivell d'interès d'aquella fantàstica primera part de la novel.la. La tècnica d’explicar les històries basades en el diàlegs m’ha recordat als diàlegs d’algunes magnífiques pel·lícules que basen la seva força en això, els diàlegs. No vull dir noms per no etiqueta més les coses.

«Les organitzacions serioses no avaluen els errors en funció del que ha acabat succeint sinó del que hagués pogut succeir».

Al llegir Animals dels marges us trobareu amb una organització criminal un tant especial. No vull explicar gaire cosa per tal que us emporteu la sorpresa. Però es molt peculiar tant l'organització com la forma que tenen d'enviar uns avisos criminals. He escoltat dir a l’autor que ho va fer així per construir una metàfora, doncs aquests objectes que utilitzen per fer-ho cada vegada donen més por a certes persones.

L'autor va dir a la presentació de la novel.la que havia fugit del humor negre de la primera, però crec que no ho aconsegueix (i jo m'alegro). Sí, potser no és tant marcat, però té frases, moments d'un humor negre i en alguns casos diria que fins i tot humor grotesc molt destacable.


Una novel.la plena de perdedors que l’únic que poden fer és caminar pels marges de la vida intentant tenir un cop de sort que els hi canviï.


 SINOPSIS

Una fosca organització de sicaris amb mètodes i codis a mig camí entre la brutalitat i el grotesc. Un dels seus homes incompleix les regles i abandona un cadàver dins d’un cotxe. La infracció el condemna a una tasca sinistra imposada per l’organització.

Envoltat de perdedors, marginals i pures desferres del sistema, l’infractor es veurà immers en una turbulència de missatges xifrats, amenaces, execucions simbòliques i avisos amb l’únic objectiu que no es desdigui i compleixi amb el devastador encàrrec que se li ha imposat.


¿Te gusta Cruce de Caminos? ¿Quieres seguirme como escritor? ¿Quieres participar en sorteos exclusivos?
Subscríbete a mi lista de correo y descubre sus ventajas


No hay comentarios: