cookieOptions={close}; CRUCE DE CAMINOS

miércoles, 22 de enero de 2020

Escapisme de Marc Moreno
«Una novel.la negra de personatges que ens fan trepitjat el terra».

portada escapisme marc moreno


Retorn de Marc Moreno tres anys després de guanyar el VIII Premi Crims de Tinta BCNegra 2017 amb Temps de rates, una novel.la, que com aquesta, té com escenari els carrers i les places del barri de la Verneda i voltants.

Escapisme, publicada per Més Llibres, comença amb una impactant escena on la mare de l'Aitor, el protagonista de la novel.la, cau des d'un balcó quan l'estava netejant. La mare, és l'únic suport econòmic de l'Aitor, un poca pena que no té on caure mort i que tampoc fa gaire cosa per sortir del forat. L'accident de la mare fa que s’hagi de moure per poder portar-se un troç de pa a la boca. Però ell vol més. Ell vol viure tota la seva vida sense donar un pal a l'aigua, i així comença un viatge de final incert per l'Aitor on si alguna cosa pot anar malament encara anirà pitjor.

En Marc Moreno torna a trepitjar amb els seus personatges una barriada que coneix molt bé,  desangelada, i on molts joves no tenen ofici ni benefici. De nou fa una radiografia tan nítida que permet al lector ficar-se de ple en l’acció. L'autor barceloní s'està convertint en un expert en personatges desballestats que deambulen sense rumb pel carrers de Barcelona aconseguint novel.les negres que no necessiten resoldre un crim, ni cap procés policial, simplement, una novel.la negra de personatges que ens fan trepitjar el terra.
Crec que novel.les així, com Escapisme, tenen més possibilitats de ser autèntiques i no còpies d’unes altres on l’únic objectiu és conèixer l’assassí. Aquí l’objectiu és viure en primera persona les tribulacions del personatge i el seu entorn.
Està clar que hi ha novel.les procedimental que també ho aconsegueixen, però el tribut que han de pagar és quasi oblidar-se del cas i centrar-se més en els personatges sense que sembli una cosa forçada.

Tornant a la trama de la novel.la, en Marc Moreno situa part l'acció just en el moment del terrible atemptat a la Rambla de Barcelona i aprofita aquest fet per construir una història paral·lela a ell i crec que ho fa de forma molt intel·ligent i solvent i més veient amb els recursos, els personatges, que contava.

De nou, una novel.la amb un nombre de pàgines molt adequat pel que es vol explicar i que fa que l’atenció del lector no decaigui en cap moment.

I arriben al final. I mirem enrere per veure que realment l’Aitor s’ha passat mitja novel.la escapant de tot i de tothom com una forma de no afrontar la desgraciada vida que li està tocant viure (un altre debat és si pot fer més, però en el moment que es troba, no pot o no troba les forces per fer-ho).

I pam (com fa en Marc Moreno durant la novel.la). Pam. De morros amb el inesperat final que fa pujar varis punts la sensació d’haver llegit una bona història.

[NOVELA TRADUCIDA TAMBIÉN AL CASTELLANO]


 SINOPSIS

Quan la mare de l’Aitor cau del balcó d’una de les cases que neteja, ell creu que tot el seu món s’ensorra. La realitat el colpeja amb insistència una vegada i una altra, i ara que les coses es compliquen, no troba ningú al seu costat. Un entorn ofegant ple de personatges delirants només fa que empitjorar-ho tot. La mare, mentrestant, potser ja és història, però ell es nega a trepitjar l’hospital i descobrir-ho.


¿SEGUIMOS CONECTADOS?
Me encantaría que siguiéramos conectados más allá de esta entrada y que pudieras conocer un poco más de cerca mi faceta como escritor. Por todo ello te invito a que formes parte de mi lista de correo. Además, te llevas una de mis publicaciones de regalo. ¡¿TE APUNTAS?!


También puedes seguirme en Instagram@2davidgomez