cookieOptions={close}; CRUCE DE CAMINOS: Perdoneu les nostres culpes de Marie Vindy «Dolorosament, bassada en fets reals».

miércoles, 29 de enero de 2020

Perdoneu les nostres culpes de Marie Vindy
«Dolorosament, bassada en fets reals».

Portada de Perdoneu les nostres culpes de Marie Vindy

Quina sort tenim de que existeixin editorial com Crims.cat que aposti per la traducció de novel.les  com Perdoneu les nostres culpes de Marie Vindy.
Tothom dins del món negrecriminal sap de la bona salut del polar francès. No entenc com no es fan més traduccions d'autors/es del país veí i sí dels nòrdics de forma quasi automàtica. Per contra, sí que hi ha un bon flux de films de comèdia francesa i que funciona. Podrien agafar el exemple.

Divuit dones assassinades a la regió de la Borgonya, catorze dels quals són casos tancats sense resoldre. I això que semblaria una invenció exagerada per part de l'autora  són fets reals que van passar als anys vuitanta i noranta. No em digueu que, desgraciadament, no està actualitat.

La Marie Vindy té la clara intenció de rehabilitar les víctimes i les famílies. És per això que els hi dedica el llibre. Per respecte, canviarà el noms de tots els protagonistes, també de l'advocada que va lluitar en el seu dia per reobrir els casos.

Explica l'autora en una entrevista que: «Vaig inventar el personatge d'una nena que sempre està en la seva bicicleta. En la meva història, la seva mare va ser assassinada, ella va ser part d'aquesta sèrie d'assassinats, quan la nena tenia menys d'un any. I encara que aquesta nena descobreix una mica més tard un altre cadàver al bosc amb el seu cosí, òbviament tot aquest passat surt a la superfície. Aquesta nena en la seva bicicleta és el fil conductor de la meva història ».

A partir d'aquí, el llibre està narrada en capítol curts protagonitzats per un dels molts personatges de la història. Cadascú aporta la seva veu, el seu mirall.
El fet de que siguin curts imprimeix velocitat a la lectura.

I en tot aquest poliedre de personatges també hi ha cabuda per la crítica social i per assenyalar que no totes les víctimes són iguals davant la justícia.

El que més colpeix de la lectura és viure el dolor de les famílies que han perdut la filla. Diuen que no hi ha major dolor que sobreviure a un fill/a. A més, assassinada, violada i, a la majoria dels casos, sense culpable.
Per molts anys que passin hi ha ferides que mai es curen. Moltes famílies fan un gran esforç per mitigar en part aquest dolor i és normal que quan veuen a algú, encara que sigui amb bones intencions, intentar obrir les ferides del passat, intentin rebutjar-lo per principis.
D'això també va la novel.la, el de fer veure que la justícia moltes vegades no té en consideració el sofriment de les famílies. I no només això, també del fet del dolor que provoquen aquestes investigacions.

Perdoneu les nostres culpes, una novel.la que us animo a descobrir.


 SINOPSIS

Catorze dones joves van ser brutalment assassinades a la regió de la Borgonya, uns casos sense resoldre per part de la justícia, arxivats sense dictar sentència. Però qui eren totes aquelles víctimes, liquidades sense escrúpols? Noies i dones fàcils, que només tenien el que es mereixien? Això és el que suggerien algunes males persones, en determinats entorns. I és que una de les protagonistes d’aquesta novel·la, la Laurine, voldrà esbrinar qui va assassinar i torturar salvatgement la seva mare. Quan es descobreix un nou homicidi, cal aprofitar l’oportunitat per remoure velles ferides del passat. Enmig d’aquesta espiral latent de violència, repleta de policies, mitjans de comunicació, jutges, famílies, víctimes i botxins, apareix l’advocada Déborah Lange ―especialitzada en casos en suspens―, que intentarà descobrir què s’amaga darrere de tot plegat i destapar la veritat. Inspirada en els espaordidors fets reals de les «desaparegudes de l’A-6», Marie Vindy ens ofereix, amb una pluralitat de veus, un crit rabiós i contundent contra la violència de gènere i també contra el menyspreu d’una justícia que no sempre tracta de manera igualitària cadascun de nosaltres.


¿SEGUIMOS CONECTADOS?
Me encantaría que siguiéramos conectados más allá de esta entrada y que pudieras conocer un poco más de cerca mi faceta como escritor. Por todo ello te invito a que formes parte de mi lista de correo. Además, te llevas una de mis publicaciones de regalo. ¡¿TE APUNTAS?!


No hay comentarios: